EL CEA PRESENTA AL·LEGACIONS AL PROJECTE DEL CARRER GRAN.

La Secció de Patrimoni del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell va presentar, el passat 6 de febrer, una al•legació al projecte d’urbanització del carrer Gran, la plaça de Vendre i el carrer Torras i Bages de la vila d’Argentona.

En l’esmentada al•legació demanàvem que es fes una intervenció arqueològica extensiva pel que fa a una part de l’espai de la plaça de Vendre i del lateral de la façana de l’església, i prospeccions prèvies per part d’arqueòlegs en el tram del carrer Torras i Bages.

El motiu d’aquestes demandes era que antigament, en el bell mig de la plaça de Vendre, hi havia hagut un casal gòtic conegut com a can Sarriera que, a finals del segle XIX i durant el XX, es va denominar can Baixeres, que fou enderrocat entre finals del 1937 i principis de 1938, tot i que estem gairebé convençuts que hi resten els fonaments. També està documentat l’antic cementiri que es trobava a tramuntana de l’actual església parroquial i que ocupava l’espai on avui hi ha les edificacions de la part de llevant del carrer Torras i Bages, i que fou amortitzat a mitjan del segle XIX.

L’ajuntament va desestimar les al•legacions, en data 16 de febrer, objectant que la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat ja els havia alertat que haurien de fer un control arqueològic dels moviments de terres d’acord amb el que estableix la llei 9/1993, atesa la proximitat del solar a les restes arqueològiques localitzades a la finca de cal Guardià / can Doro.

Òbviament Patrimoni desconeixia l’existència de Can Sarriera, motiu pel qual no van alertar d’aquest fet.

Can Sarriera era un magnífic exemplar de casa forta, segurament amb quatre cóssos perpendiculars a la façana, i dos de perpendiculars al darrera, que deurien fer funcions de celler. Tenia dues plantes d’alçada i era de planta quadrada, amb aproximadament 25 metres per paret.  En les dues cantonades de la paret de tramuntana tenia garites de vigilància, Aquest casal havia estat durant segles de la família Argentona, cavallers ciutadans de Barcelona i senyors jurisdiccionals de la vila. Els va succeir Joan Sarriera a finals del segle XV, d’origen gironí, que era el Batlle General de Catalunya.

El 1609 feren reformes en el casal, encarregades per Magdalena Sarriera al mestre de cases de Mataró Joan Salvador. El darrer hereu dels Sarriera, Ramon de Sarriera de Gurb Pinós i de Cruells, comte de Solterra, va establir el casal el 1866 a Joan Baptista Baixeres, un fill del qual  el qual el va arrendar el 1886 al Fomento Argentonés. Després de diferents canvis de propietat, s’enderrocà el 1938 i el solar fou comprat per l’ajuntament el 1949.

La instància també es va present at a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat, en data 10 de febrer, que acabarà dictaminant si s’ha de fer o no la intervenció arqueològica.

Acompanya la notícia una postal d’inicis del segle XX, de l’editorial Casabella, on s’observa perfectament l’angle NW de can Sarriera, just al davant de Can Puig i Cadafalch. El plànol, de finals del segle XIX, mostra l’espai de la plaça de Vendre amb can Sarriera al bell mig.

Centre d'Estudis Argentonins.

Centre d'Estudis Argentonins