VISITA GUIADA A LA VIA ROMANA DE PARPERS

El proper dissabte 25 de setembre a les 18h. ens trobarem al coll de Parpers per tal de fer una visita guiada al tram restaurat de la Via Romana de Parpers. La visita anià a càrrec de Francesc Busquets i de Miquel Gurrera, de l’empresa Atics, que han realitzat els treballs.

 Aquesta visita, que coincideix amb les Jornades Europees de Patrimoni, serà una oportunitat única per fer la visita amb els arqueòlegs que hi han treballat. Recordem que aquest estiu va finalitzar la restauració i museització del tram 9 de la Via Romana (el de dalt de tot), on destaca especialment el desaigua excavat.

Vista de conjunt
Vista de conjunt

Detall del desaigua
Detall del desaigua

INICI DELS TREBALLS A LA VIA ROMANA DE PARPERS

Finalment s’han iniciat els treballs en el tram 9 (últim tram conservat a la part més alta). Després de les tasques de desbroçament, més complicades després dels efectes de la nevada, es van iniciar els treballs per posar al descobert tot aquest tram. A inicis d’abril s’ha dut a terme l’excavació i documentació arqueològica del desguàs documentat, el qual està construït sota la via pública, i el pou de recollida d’aigües situat a la part exterior del mur de contenció interior. Aquest pou recull les aigües del vessant de muntanya i les dirigeix cap el desguàs subterrani que travessa la via. El pou assoleix 2,40 m de fondària màxima. La part més alta es troba excavada al subsòl geològic, mentre que la part baixa està construïda amb dos murs paral·lels fets amb blocs i morter de calç que formen l’inici de la conducció subterrània. Aquesta conducció té una fondària d’1 m i en la seva base es poden veure lloses granítiques de grans dimensions que formen part del mateix subsòl geològic. La coberta d’aquesta conducció, només conservada en part, està construïda amb grans blocs i lloses de granit.

En l’interior del desguàs s’han localitzat grans blocs i lloses de granit procedents de la coberta que anul·len la conducció. En el procés d’excavació de l’interior del desguàs s’ha recuperat material d’inicis del segle XIX, que ens marca la data de l’amortització i inutilització d’aquesta conducció, i per tant de la Via.

CAN PUIG I CADAFALCH ENS CAU?

La història del casal, de la família i la seva arquitectura.

 

El magnífic casal modernista situat en la plaça de Vendre de la vila d’Argentona es va començar a transformar el 1897 i finalitzà el 1905, tal i com ens recorda una ceràmica del pati, i fou la casa d’estiueig de Josep Puig i Cadafalch, arquitecte, polític, historiador, arqueòleg, etc.

            Josep Puig i Cadafalch havia nascut a Mataró, en la casa familiar del Carreró, el 17 d’octubre del 1867, i provenia d’una família dedicada a la indústria tèxtil. La major part del seu patrimoni el va adquirí per herència del seu avi Josep Puig i Feliu, mort el 1854, mitjançant el seu pare, l’industrial Joan Puig i Bruguera. Entre els diversos béns que l’avi Josep tenia a Argentona i Òrrius, posseïa tres cases unides al carrer que aleshores s’anomenava de la Font, i que avui és el carrer Torres i Bages. El seu pare, Joan Puig i Bruguera, va adquirir la casa que estava a tocar de les tres que li havia llegat el pare, a la plaça de Vendre, i que li permetrien de completar tota l’illa. La casa la comprà el 1887, per mil pessetes, al pagès d’Argentona Nicolau Serra i Fornells. Posteriorment l’enderrocaria per convertir-se en el jardí de les altres tres cases, que el seu fill Josep les unificaria en una de sola. Joan Puig i Bruguera moria a la casa familiar del Carreró de Mataró el 1894.

            El casal d’estiueig de Puig i Cadafalch a Argentona era, com hem dit, la unió de quatre cases de cos, una d’elles enderrocada per fer-hi el pati. Joan Puig i Bruguera havia començat la reforma de l’edifici el 1888 quan va demanà permís a l’ajuntament per enderrocar una casa que tenia al carrer de la Font i a la Plaça, i cercar el solar amb un mur. Josep Puig i Cadafalch les heretà el 1894 amb la mort del pare el 1897 projecta una rehabilitació i transformació total per convertir-les en un sol habitatge. Així el 21 de juliol de 1897 presenta una instància a l’Ajuntament d’Argentona per iniciar la transformació del casal d’estiueig:

 

“Que deseando construir una galeria avanzada en el interior del solar en que se halla emplazada la casa num. 7 de la calle de la Fuente de mi propiedad con arreglo a los planos y bajo la dirección del arquitecto D. Antonio Gallisà que firma esta instància”.

 

L’equip de govern municipal va acordar l’endemà de passar la instància a l’arquitecte municipal, Sr. Emili Cabanyes, per tal de que ho estudiés. El 14 d’agost, amb l’informe favorable de l’arquitecte, va concedir el permís, permís que fou notificat al propietari el 24 d’agost.

 

            No hi ha cap mena de dubte que Can Puig i Cadafalch és, conjuntament  amb el conjunt parroquial, el monument arquitectònic més important del nucli urbà d’Argentona. Citarem textualment la descripció que del casal en fan els autors de la guia de la ruta Puig i Cadafalch:

 

“La casa Puig d’Argentona és la casa on l’arquitecte havia estiuejat des de ben jove. No es tracta d’una casa de nova planta, sinó de l’aprofitament de tres antics habitatges que el mateix arquitecte va ampliar i unir per convertir-los en un veritable casa modernista: va obrir parets mitgeres per comunicar les tres cases i va construir un petit cos a ponent per la latrina i una galeria al sud que es va convertir en l’entrada a la casa. També va incorporar-hi merlets, escultures, i pintures d’estil modernista.

L’acabament de les obres de reforma de la casa l’any 1905 va ser festejat per nombroses personalitats del món polític i cultural de Catalunya; així ens ho recorda un mural de rajoles que podem veure al pati.

La casa té planta irregular perquè s’adapta a l’orografia i al traçat dels carrers laterals. Puig i Cadafalch aprofita la situació en un punt prominent per donar-li una escenogràfica medievalitzant.

La façana principal, a la banda del pati, actualment, però, recoberta d’heura i vinya verda presenta elements arquitectònics modernistes. Les façanes posteriors, que donen als carrers Dolors Monserdà i Torras i Bages conserven finestrals d’estil gòtic.

L’interior de la casa conté molts racons i raconets, a diferents nivells, perspectives allargades i punts de vista estrets i prims. El conjunt de l’edifici està ornamentat amb guixos i pedres treballades per escultors col·laboradors de Puig i Cadafalch, com Arnau o Llimona, entre els quals destaca el guix d’una creu de terme de Canet situada a la galeria que dóna al pati”.

 

 

La contínua degradació del casal

 

Les ventades del passat 7 i 8 de gener de 2010 van produir importants desperfectes a Can Puig i Cadafalch, en el que de moment és el darrer episodi, i segurament no serà l’últim, de la degradació i abandonament que pateix el casal. Concretament van cedir alguns “merlets” de rajola de la part superior de l’edifici, i una peça de pedra, en forma cilíndrica, que coronava el merlet del xamfrà. Precisament l’entitat Natura el passat 4 de gener de 2010 ja es preguntava perquè es deixava perdre el casal: http://naturamaresme.blogspot.com/2010/01/perque-estem-deixant-pedre-can-puig-i.html

 

 

Can Puig i Cadafalch està protegit en qualitat de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 27/07/93 (DOGC 15/09/93).

El Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell (CEAJC) sempre ha mostrat molta preocupació pel patrimoni arquitectònic de la vila. Arran de la publicació del reportatge de Can Puig i Cadafalch a la revista FONTS núm. 30, l’abril del 2007, ja ho esmentàvem:

 

“El que si demanem, com hem demanat moltes vegades, és que amb independència de les negociacions amb la propietat, el casal sigui inspeccionat en profunditat i amb urgència per l’arquitecte municipal i l’arquitecte de la Direcció General de Patrimoni Cultural, a fi i efecte d’avaluar el seu estat actual, i que en cas de necessitats urgents d’intervenció per evitar la seva degradació, s’obri en conseqüència obligant a la propietat a fer-ho, i si no ho fa d’immediat, com obliga la llei 9/1993 de Patrimoni cultural en casos de monuments històrics, s’executin els treballs subsidiàriament per part de les administracions públiques”.

 

            Atenent que des de cap administració ens feien cas, des de mitjans del 2007 vam insistir al regidor de Cultura i Patrimoni d’Argentona, el Sr. Ferran Armengol, que calia fer aquest informe per part dels tècnics. La creació del Consell Municipal del Patrimoni d’Argentona va servir per què el representant de la nostra entitat tornés a demanar aquest informe des del propi Consell, i el regidor va traslladar aquesta voluntat del Consell a la Direcció General de Patrimoni Cultural (DGPC) de la Generalitat. Paral·lelament, el CEAJC, va presentar una instància adreçada a l’alcalde d’Argentona, a l’octubre del 2008, on es demanaven diverses actuacions que feien referència a diferents edificis de la vila. Pel que respecta a can Puig i Cadafalch, es demanava que:

 

“Com molt bé sap és l’únic edifici declarat BCIN del casc urbà, i, per tant, ha de tenir una especial atenció respecte la resta del patrimoni. Som coneixedors que darrerament han existit reunions entre l’equip de govern i els propietaris per tal de buscar una sortida per l’ús públic de l’edifici. L’edifici no està en bon estat, amb puntals a certes parts de l’exterior i interior. Seria bo d’emetre, en un termini prudent, un informe detallat per part de l’arquitecte municipal sobre el seu estat estructural, per saber si alguna part de l’edificació pateix algun tipus de patologia que a curt termini pugui provocar algun desperfecte o enderroc. Aquests termes ja han estat demanats al regidor de Patrimoni des de fa temps, però no tenim coneixement que s’hagi fet cap inspecció detallada, més enllà d’un cop que va entrar-hi l’arquitecte Sr. Roca i a simple vista no va veure res greu, tot i que va comentar que la curta visita no li permeté de fer una bona inspecció. Li suggerim que no deixi passar gaire temps sense fer aquest informe, ja que no voldríem pensar en les conseqüències que tindria si l’edifici patís cap mena de dany”.

 

            A resultes de la petició feta pel regidor de Cultura i Patrimoni la DGPC lliurava el 4 de desembre de 2008 a l’ajuntament d’Argentona un informe sobre el casal fet el 26 de novembre del 2008 per la Sra. Mercè Costa i Martorell, arquitecta territorial de Barcelona. Entre d’altres, l’informe destaca que:

 

“La propietària comenta que fa uns sis o set anys que la casa no s’habita. Observo que aquest fet es detecta en la seva arquitectura. Les parets estan fredes i la humitat ha fet acte de presència en moltes de les estances. L’arc de la porxada d’accés des del jardí a la planta baixa de la casa (a l’espai on l’arquitecte hi tenia el seu estudi d’estiu) ha estat entintolat, arran d’un moviment detectat, per evitar que es trenqui. Tot sembla indicar que en algun moment es produeix un assentament estructural de la casa. El sostre que conforma la terrassa trapezoïdal de la planta pis ha estat reforçat. Les reparacions no han estat massa afortunades.

Actualment, l’estat de conservació el considero, puntualment, deficient. Requereix, per tant, d’una intervenció de restauració que garanteixi la seva salvaguarda i perdurabilitat. Les patologies i lesions observades són fruit, principalment, de la presència d’humitats que han causat el deteriorament dels paraments exteriors, l’oxidació del elements de forja i el podriment puntual del bigam i estructures de fusta; d’un assentament estructural que s’ha manifestat mitjançant una esquerda longitudinal central; de la fragilitat dels materials emprats que, sumat a la manca de manteniment periòdic, ha motivat la pèrdua de materials, l’erosió i/o trencament dels motius escultòrics petris, etc, i d’actuacions disconformes vàries.”

 

Recordem que la Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català, en el seu article 21 i 25, esmenta el deure de conservació que tenen els propietaris envers els béns catalogats.

Els fets de la passada setmana foren comunicats immediatament a l’ajuntament d’Argentona, el qual ha actuat amb molta diligència, i el mateix dilluns 11 de gener ha reunit a la propietària del casal, el tècnic de Cultura de l’ajuntament, l’arquitecta territorial de Barcelona i l’arqueòleg territorial del Maresme. La inspecció in situ del casal ha evidenciat que les peces caigudes havien malmès molt la teulada. La resta del casal presentava un estat molt pitjor que el que es referia l’informe de fa un any, amb moltíssimes humitats que malmeten el bigam i sobretot, les escultures de guix que hi ha a l’interior.

 

A tot això cal afegir la mort de la palmera que hi ha al jardí, que pesa vàries tones, fa aproximadament un any i que encara resta dempeus sense tallar, fet que ja va denunciar l’entitat Natura l’any passat. Ens consta que el consistori ha requerit a la propietat que la talli, de moment sense resultat positiu, però demanem que ho executi l’administració a qui correspongui (sigui la local o l’autonòmica) amb caràcter d’urgència pel perill que representa la seva caiguda de destrucció del Patrimoni Històric, i el que és més greu, pel perill per la vida de les persones en cas de caure cap al carrer. De fet recordem que el consistori va actuar amb molta diligència, amb càrrec inicial als pressupostos públics, quan el juny de l’any 2007 va talar dos pins centenaris a can Serra de Lladó, precisament pel risc que hi havia contra la integritat de les persones.

Ara, l’arquitecta territorial farà un nou informe, on esperem que detalli les actuacions mínimes que cal fer per consolidar l’estructura del casal i evitar més danys irreparables, i que segurament obligaran a fer tota la coberta nova i a buscar alguna solució per evitar que les humitats acabin destruint l’interior de la casa. Aquestes obres les haurà de fer la propietat, a qui demanem que se la requereixi per fer-ho en un termini breu de temps, no superior a dos mesos. El més important és, però, que si la propietat no ho executa, demanem que sigui l’administració autonòmica, que és qui va declarar el casal com a BCIN, qui les executi subsidiàriament amb caràcter d’urgència, i que aquest sigui el primer pas per tal que es dignifiqui la casa de qui fins ara s’ha oblidat força, el Sr. Josep Puig i Cadafalch, que recordem fou president de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Mancomunitat de Catalunya, precedent de l’actual Diputació de Barcelona, a qui demanem que també ajudi a convertir aquest casal en el futur Centre d’Estudis Puig i Cadafalch. Argentona, i de retruc Catalunya, no pot permetre que aquesta joia del modernisme s’enfonsi i es perdi. Seria una negligència imperdonable!.



COMENCEN LES EXCAVACIONS DE CAN SARRIERA

La instància presentada davant la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat va tenir el seu resultat. A finals del mes de març, la Direcció General ens va donar la raó i va instat l’ajuntament a fer sondeigs previs en les zones susceptibles d’haver-hi restes arqueològiques, que si fossin positius, provocarien una intervenció arqueològica en extensió o bé un seguiment arqueològic, depenent de la importància dels mateixos.
Aquests sondeigs es van fer durant la setmana posterior a Setmana Santa, i se’n van fer dos al carrer Torres i Bages, buscant les restes de l’antic cementiri, i tres en l’àmbit de la plaça de Vendre, en referència a can Sarriera.

Els sondeig del carrer Torres i Bages no van tenir cap resultat positiu, no així el sondeig fet al davant del barri de can Puig i Cadafalch, que va posar al descobert l’angle NW de can Sarriera.
El divendres 17 d’abril va venir l’arqueòleg territorial, el Sr. Antoni Caballé, el qual va decidir que havent aparegut els fonaments del casal, es posés al descobert tot el perímetre del mur de can Sarriera en l’espai afectat per les obres, i que posteriorment s’excavés el seu interior. Esperem que aquesta excavació permeti recuperar restes ceràmiques o d’utillatge que ens permetin datar la construcció de l’edifici, que està documentat com a mínim des del segle XIV.

De moment ja han descobert el mur perimetral del casal, i es comencen a fer sondeigs al seu interior.
Pel què fa a l’àmbit de la plaça de l’Església, on s’actuarà poc, va demanar que si apareixia qualsevol esquelet es fes l’excavació completa de l’enterrament. Tot i això, no creiem que en la zona afectada per les obres d’aquest sector apareixin gaires enterraments.
Adjuntem una fotografia on ens podem fer una idea de la magnificiència del casal, i un plànol d’inicis del segle XIX on es veu can Sarriera i part del nucli antic.

CAN SARRIERA
CAN SARRIERA

En aquesta foto es pot veure can Sarriera, amb les fortificacions (garites de vigilància) i les seves grans dimensions.
 
 
 

En aquest plànol, d’inicis del segle XIX, es pot veure can Sarriera.

 

 

MUR

En aquesta imatge, presa el dia 28, es pot veure el mur de tramuntana de Can Sarriera.

 

 

CUP

Aquí es visible el bon aparell del mur exterior. Una claveguera talla el mur, i s’entreveu l’angle de l’antic cup del celler.