CAN BALLOT. UNA ALTRA MASIA EN MAL ESTAT!

El mas Ballot d’Argentona (El Maresme), popularment conegut com a can Ballot Gallifa, es troba situat en el nucli urbà, al Passatge Gallifa Ballot núm. 2. Es tracta d’una gran masia que té cinc cóssos en l’edificació principal, amb pis i golfes. En la planta baixa hi ha dos cóssos més a cada un dels laterals (el de la dreta havia estat una capella), i un edifici al darrera on hi ha els cups del celler. Això la converteix en la masia més gran d’Argentona, i una de les més grans de Catalunya, amb uns 1750 metres construïts, conservant la configuració que tenia al segle XVIII, sense cap afegitó posterior. Està catalogada com del grup VI de la classificació de Camps i Arboix. L’arquitecte Lluís Bonet i Garí en la seva obra “Les masies del Maresme”, diu d’ella que «després d’admirar l’aspecte arquitectònic de les façanes de la casa pairal dels Ballot amb els cóssos de mides extraordinaris i el teulat a quatre vessants, creguí necessari de conèixer qui eren els pagesos que la construïren». La descriu com «una casa molt important, de teulada a quatre vessants, amb l’additiment de les dues terrasses laterals del celler, i el dels cups a la part posterior. La part principal de l’edifici té tres cóssos de major amplada que els de les cases normals, amb gran sala d’entrada als baixos, i la del primer pis, que tenen 15 m de llargada per 5,43 m d’amplada, cosa que ens diu com és la categoria de l’obra». El mas es troba documentat des del segle XIII, concretament del 1256, i pensem que fou edificat inicialment per la família Feliu, passant als Ametller el 1402, i d’aquests a Francesc Coll el 1619. Jaume Ballot, que procedia del veïnat del Cros, la va comprar el 1637, essent propietat dels seus descendents fins a inicis del segle XXI.

Aquesta masia està declarada BCIL, inclosa en el PGOUM d’Argentona del 1987. En l’actual Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic d’Argentona, del qual es va aprovar el Text Refòs en el Ple Ordinari del passat 13 de gener i està pendent de l’aprovació definitiva, la cataloga amb nivell integral, atenent a què la masia encara conserva la majoria de la seva configuració des del segle XVIII, amb portals i finestres de pedra en el seu interior i exterior. L’entrada, mitjançant un portal de pedra rectangular, és una gran estança amb 4 portals de pedra que dóna a les diferents habitacions, coberta amb arcs rebaixats, i un gran portal de pedra al fons, on hi ha inscrita la data 1759, que dóna al celler. Aquest és cobert d’arcs rebaixats d’obra. Destaca la primera cambra de l’esquerra de l’entrada que conserva un gran rentamans de granit, i la segona cambra, amb funcions actualment de cuina, té els sostre amb arcs rebaixats. Pel què fa al pis, hi ha una gran sala, de gran amplària i alçada, amb sis portals de pedra als laterals i un al fons, tot cobert amb bigues de fusta. De les golfes tan sols destaca el seu bigam amb gran encavalcades. En l’exterior es conserva un gran safareig i l’entrada de la mina que abastia d’aigua a la masia.

Recordem que la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català insta la propietat, en el seu article 25.1, al deure de preservació i manteniment, en els següents termes: “Els propietaris, titulars d’altres drets reals i posseïdors de béns culturals d’interès nacional o béns catalogats els han de preservar i mantenir per assegurar la integritat de llur valor cultural. L’ús a què es destinin aquests béns ha de garantir-ne sempre la conservació“.

Aquesta masia, després de ser venuda per els descendents de la família Ballot fa uns 10 anys, porta temps a la venda, tancada i “abandonada”. A finals del 2009 fou embargada i s’adjudicà en subhasta a Caixa Catalunya, la principal creditora de l’aleshores propietari. Actualment pertany a la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria (Sareb), que té molts dels immobles que eren de Catalunya Banc, successor de Caixa Catalunya. Actualment té les portes de la planta baixa “tapiades”, excepte la principal, que té tot el terra de rajola aixecat. L’alarma ha saltat quan darrerament l’Entita Natura ha tingut coneixement de què ha caigut una part important de la teulada de la part sud (veure foto), d’una superfície aproximada d’uns 100 m2, fet que provoca que l’aigua de pluja entri dins la casa, impregnant unes parets que són de tàpia, provocant un procés de deteriorament que si no s’atura pot provocar el col·lapse de la resta de la teulada i de les parets mestres amb la possibilitat d’enfonsament d’una part de la masia.

El Centre d’Estudis Argentonins va presentar una instància el passat divendres 17 de gener de 2014 on es denuncia la situació i es demana al consistori que examini la masia in situ per part de l’arquitecte municipal i que s’obligui, amb caràcter d’urgència, al propietari a restituir la teulada caiguda, assegurar la resta de la coberta, i solucionar possibles danys que es puguin observar i que poguessin perjudicar l’estabilitat de la masia, en virtut d’ordre d’execució que permet l’article 197 del Decret Legislatiu 1/2010 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (TRLUC). També que es recordi al propietari l’obligació que en té del seu manteniment i conservació tal i com obliga l’article 25.1 de la llei 9/93 i el mencionat article 197 de la TRLUC. En cas que en un termini no superior al que hagi determinat l’Ajuntament a l’ordre d’execució el propietari no hagués començat o, en el seu cas, realitzat aquestes obres, demanem que sigui l’Ajuntament d’Argentona qui les efectuï amb caràcter subsidiari o bé imposi multes coercitives al propietari en virtut de l’article 197.4 del TRLUC.

Un cop apareguda la notícia en la premsa l’alcalde d’Argentona ha manifestat a la radio, textualment, que “des que vam començar a veure que es comencava a deteriorar, inclús abans de què comencés lo de la teulada, ja vam requerir quan encara era propietat de Caixa Catalunya directament, hem fet varis requeriments i amencaces de multa per què l’arreglin”. Malgrat aquestes paraules de l’alcalde, el Centre d’Estudis Argentonins, com a membre del Consell del Patrimoni, no ha tingut coneixement oficial que s’hagi fet cap requeriment a la propietat, com s’hagués hagut de fer. A tal efecte hem demanat que en el proper Consell previst per mitjans de febrer se’ns informi de la data en què es va fer el requeriment a la propietat i de tots els detalls.

detall-teulada-de-can-ballot-enfonsada-dec-13-flix-films


VIA DE PARPERS. ESTAT D’ABANDONAMENT

              Altra cop la via de Parpers torna ha estar d’actualitat, i com moltes altres vegades per denunciar el seu mal estat i abandó. Tot i fer temps que des del CEA sabíem d’aquest estat precari, motivat especialment per una manca de manteniment del tram restaurat, ha arribat l’hora de denunciar-ho públicament, tal i com ja va fer l’Entitat Natura fa pocs dies.

               El passat 25 de setembre de 2010 es feia la inauguració de la restauració, consolidació i adequació del tram  superior de la Via de Parpers (núm. 9), amb l’assistència de més d’un centenar de persones que gaudiren de les explicacions dels arqueòlegs responsables dels treballs.

               Aquesta era una llarguíssima reivindicació dels argentonins des de finals dels anys setanta del segle XX. De fet el CEAJC ha reivindicat la seva consolidació i restauració des dels inicis de l’entitat, dedicant-li un núm. monogràfic de la revista FONTS el 2004.

              El mateix dia de la seva inauguració vam advertir al Sr. Alcalde que caldria un manteniment periòdic a fi de treure la vegetació que mica en mica s’aniria imposant en aquest jaciment al mig del bosc. De moment aquest manteniment no s’ha fet mai.

              Els resultats són palpables en les fotografies que s’adjunten a la nota de premsa. Després d’un any la vegetació ha ocupat la Via de Parpers. En el tram inferior de la part restaurada han caigut dos pins al mig del jaciment. Alhora el sistema de drenatge que es va incorporar a la Via no ha obtingut els resultats esperats, i part dels tubs de PVC que es van col·locar han quedat al descobert. Segurament el tram de Via on hi ha el tub de drenatge es massa llarg, amb gran aportació d’aigües. Es probable que uns drenatges transversals a la Via disminuirien l’acció de les aigües en el paviment de sauló.

              Ja hem demanat a l’actual govern municipal que cal un manteniment periòdic per anar traient la vegetació del jaciment, alhora que cal resoldre el sistema de drenatge. Inicialment hem obtingut una bona resposta, però ara cal que es materialitzi. El servei arqueològic de la Generalitat es va comprometre a estudiar la instal·lació d’uns plafons explicatius dels jaciment, imprescindibles per què els visitant entenguin el que veuen. Demanem al consistori que treballi també per aquest objectiu, i que si la Generalitat no ho tira endavant sigui l’ajuntament qui ho faci. Recordem que en tot el projecte de restauració l’ajuntament no hi ha invertit no un sol euro, i un jaciment d’aquesta importància que pot incentivar el turisme cultural a la vila bé es mereix alguna inversió municipal.

 

  

dscn02761

 

 

 

 

 

 

dscn0277

 

 

 

 

 

 

  dscn0278

 

 

 

 

 

 dscn0280

 

 

 

 

 

 

dscn0282

 

 

 

 

 

 

dscn0283

 

 

 

 

 

 

 dscn0284

 

 

 

 

 

 

Dos pins caiguts

JA TENIM CATÀLEG DEL PATRIMONI!

Ja tenim aprovat provisionalment el Pla Especial i el Catàleg del Patrimoni arquitectònic, arqueològic, paisatgístic i ambiental d’Argentona!. Fou en el transcurs del Ple Ordinari del passat 16 de maig. Aquesta ha estat una reivindicació històrica del CEAJC des de la seva fundació, i ens alegrem enormement que finalment s’hagi aconseguit. Aquesta aprovació era molt esperada després de múltiples promeses incomplertes en les legislatures del 1999 al 2003 i especialment des 2003 al 2007, quan se’ns va dir que es portaria a terme i van acabar sense haver materialitzat res.

Aquest catàleg incorpora tots els elements arquitectònics ja catalogats des del 1987 (uns 80), als quals s’han sumat uns 140 edificis i construccions més.  En total tenim 154 elements arquitectònics en sòl urbà i 85 en sòl no urbà.

Pel què fa als espais arqueològics se n’han protegit 119, el que realment és una fita a la comarca i al país, on podem dir que tenim un dels termes amb més protecció arqueològica. 

Respecte als conjunts, o sigui, carrers amb protecció ambiental (fesomia), se n’han catalogat 31, la gran majoria en el nucli antic.

Els elements naturals i paisatgístics incorporen 31 arbres, 18 arbredes, 7 camins i 55 fonts i mines.

Patrimonialment el catàleg ve avalat per les regidories de Patrimoni i sostenibilitat, i per la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de la Generalitat. A nivell normatiu hi ha certes discrepàncies entre els juristes de l’ajuntament i els de l’equip redactor, discrepàncies que quedaran resoltes per la Generalitat cara a l’aprovació definitiva, prevista per abans d’acabar l’any.

Agraïm a l’equip de govern que hagi apostat clarament pel Patrimoni, fet que ha permès la creació del Consell Municipal del Patrimoni i la redacció d’aquest catàleg, i especialment la seva responsabilitat en l’aprovació provisional, que sinó s’hagués portat a terme després de la inicial de finals de desembre de 2010, hagués pogut significar la desaparició de molts dels elements un cop s’hagués acabat la suspensió de llicències que actualment està vigent.

SALVEM CAN PUIG I CADAFALCH

Sota la iniciativa del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell i de l’entitat Natura, s’ha decidit iniciar una sèrie d’actes per demanar que s’actuï immediatament per evitar la contínua degradació de can Puig i Cadafalch, que culminaran amb una manifestació. Fa més d’un any que es va començar a denunciar la manca d’actuació en el Casal i en aquest termini ni la propietària, la Sra. Núria Riera i Cunill, ni l’Administració Catalana han fet absolutament res.

Divendres 18 de març a les 20h al Saló de Pedra del Capítol: Conferència, passat, present i futur de Can Puig i Cadafalch.

Dissabte 26 de març a les 13h a la plaça Nova, inici de la manifestació JUNTS DEFENSANT EL PATRIMONI: SALVEM CAN PUIG I CADAFALCH

Ja s’ha adherit al manifest tots els partits polítics amb representació a l’ajuntament d’Argentona i els que es volen presentar a les properes eleccions, així com més de 20 entitats d’Argentona i del Maresme.

També s’ha iniciat una recollida de signatures per tal de trametre-les al molt Honorable President de la Generalitat. Podeu signar en els principals comerços de la vila.

 

MANIFEST

El magnífic casal modernista situat en la plaça de Vendre de la vila d’Argentona es va començar a transformar el 1897 i finalitzà el 1905, tal i com recorda una ceràmica del pati, i fou la casa d’estiueig de Josep Puig i Cadafalch, arquitecte, polític, historiador, arqueòleg, entre d’altres, i President de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Mancomunitat de Catalunya.

Can Puig i Cadafalch és, conjuntament amb el conjunt parroquial, el monument arquitectònic més important del nucli urbà d’Argentona. Està protegit en qualitat de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 27/07/93 (DOGC 15/09/93), essent la mateixa catalogació que tenen altres edificis modernistes com la casa Ametller, la Pedrera, la Sagrada Família o el parc Güell.

Les ventades de l’hivern de 2010 van produir importants desperfectes a can Puig i Cadafalch, amb la caiguda de molts merlets que van danyar la coberta. El desembre del 2010 es va haver de desmuntar la pèrgola de fusta de la terrassa per risc de caiguda, en el que de moment és el darrer episodi, i segurament no serà l’últim, de la degradació i abandonament que pateix el casal. Les grans humitats que hi ha a l’interior del casal, fruit del mal estat de la coberta, posen en risc la conservació dels rics elements estructurals i decoratius del seu interior (especialment els de guix).

 

En aquest sentit, les entitats, associacions, formacions polítiques i vilatans a títol particular,

 

MANIFESTEM:

1.     Que tant els argentonins, que sempre ens hem mostrat molt sensibles envers el Patrimoni Arquitectònic de la vila, com la resta de ciutadans i entitats sotasignants, no admetem la continua degradació que pateix el Casal modernista de Can Puig i Cadafalch d’Argentona sense que la propietat ni l’Administració Catalana hi posin remei.

2.     Que la Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català, en el seu article 21 i 25, esmenta el deure de conservació que tenen els propietaris envers els béns catalogats, i l’article 67 l’obligació de l’Administració Catalana d’executar subsidiàriament aquest deure en cas que la propietat no ho faci, previ requeriment.

Per tot això,

 

DEMANEM

 

1.     Que la propietat executi immediatament els treballs necessaris per evitar la degradació del casal i n’assumeixi el seu manteniment periòdic. Aquests treballs han d’incloure, com a mínim, la substitució completa de la coberta del casal i la restitució dels elements que s’han retirat.

2.     Que l’Administració Catalana requereixi amb caràcter urgent i amb termini clar d’execució la realització d’aquests treballs, hi ho executi subsidiàriament si no es realitza d’acord amb la Llei 9/93.

3.     Que es garanteixi la conservació, manteniment i viabilitat del Casal Modernista.