CEA.CAT

              Altra cop la via de Parpers torna ha estar d’actualitat, i com moltes altres vegades per denunciar el seu mal estat i abandó. Tot i fer temps que des del CEA sabíem d’aquest estat precari, motivat especialment per una manca de manteniment del tram restaurat, ha arribat l’hora de denunciar-ho públicament, tal i com ja va fer l’Entitat Natura fa pocs dies.

               El passat 25 de setembre de 2010 es feia la inauguració de la restauració, consolidació i adequació del tram  superior de la Via de Parpers (núm. 9), amb l’assistència de més d’un centenar de persones que gaudiren de les explicacions dels arqueòlegs responsables dels treballs.

               Aquesta era una llarguíssima reivindicació dels argentonins des de finals dels anys setanta del segle XX. De fet el CEAJC ha reivindicat la seva consolidació i restauració des dels inicis de l’entitat, dedicant-li un núm. monogràfic de la revista FONTS el 2004.

              El mateix dia de la seva inauguració vam advertir al Sr. Alcalde que caldria un manteniment periòdic a fi de treure la vegetació que mica en mica s’aniria imposant en aquest jaciment al mig del bosc. De moment aquest manteniment no s’ha fet mai.

              Els resultats són palpables en les fotografies que s’adjunten a la nota de premsa. Després d’un any la vegetació ha ocupat la Via de Parpers. En el tram inferior de la part restaurada han caigut dos pins al mig del jaciment. Alhora el sistema de drenatge que es va incorporar a la Via no ha obtingut els resultats esperats, i part dels tubs de PVC que es van col·locar han quedat al descobert. Segurament el tram de Via on hi ha el tub de drenatge es massa llarg, amb gran aportació d’aigües. Es probable que uns drenatges transversals a la Via disminuirien l’acció de les aigües en el paviment de sauló.

              Ja hem demanat a l’actual govern municipal que cal un manteniment periòdic per anar traient la vegetació del jaciment, alhora que cal resoldre el sistema de drenatge. Inicialment hem obtingut una bona resposta, però ara cal que es materialitzi. El servei arqueològic de la Generalitat es va comprometre a estudiar la instal·lació d’uns plafons explicatius dels jaciment, imprescindibles per què els visitant entenguin el que veuen. Demanem al consistori que treballi també per aquest objectiu, i que si la Generalitat no ho tira endavant sigui l’ajuntament qui ho faci. Recordem que en tot el projecte de restauració l’ajuntament no hi ha invertit no un sol euro, i un jaciment d’aquesta importància que pot incentivar el turisme cultural a la vila bé es mereix alguna inversió municipal.

Dos pins caiguts

Ja tenim aprovat provisionalment el Pla Especial i el Catàleg del Patrimoni arquitectònic, arqueològic, paisatgístic i ambiental d’Argentona!. Fou en el transcurs del Ple Ordinari del passat 16 de maig. Aquesta ha estat una reivindicació històrica del CEAJC des de la seva fundació, i ens alegrem enormement que finalment s’hagi aconseguit. Aquesta aprovació era molt esperada després de múltiples promeses incomplertes en les legislatures del 1999 al 2003 i especialment des 2003 al 2007, quan se’ns va dir que es portaria a terme i van acabar sense haver materialitzat res.

Aquest catàleg incorpora tots els elements arquitectònics ja catalogats des del 1987 (uns 80), als quals s’han sumat uns 140 edificis i construccions més.  En total tenim 154 elements arquitectònics en sòl urbà i 85 en sòl no urbà.

Pel què fa als espais arqueològics se n’han protegit 119, el que realment és una fita a la comarca i al país, on podem dir que tenim un dels termes amb més protecció arqueològica. 

Respecte als conjunts, o sigui, carrers amb protecció ambiental (fesomia), se n’han catalogat 31, la gran majoria en el nucli antic.

Els elements naturals i paisatgístics incorporen 31 arbres, 18 arbredes, 7 camins i 55 fonts i mines.

Patrimonialment el catàleg ve avalat per les regidories de Patrimoni i sostenibilitat, i per la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de la Generalitat. A nivell normatiu hi ha certes discrepàncies entre els juristes de l’ajuntament i els de l’equip redactor, discrepàncies que quedaran resoltes per la Generalitat cara a l’aprovació definitiva, prevista per abans d’acabar l’any.

Agraïm a l’equip de govern que hagi apostat clarament pel Patrimoni, fet que ha permès la creació del Consell Municipal del Patrimoni i la redacció d’aquest catàleg, i especialment la seva responsabilitat en l’aprovació provisional, que sinó s’hagués portat a terme després de la inicial de finals de desembre de 2010, hagués pogut significar la desaparició de molts dels elements un cop s’hagués acabat la suspensió de llicències que actualment està vigent.

Sota la iniciativa del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell i de l’entitat Natura, s’ha decidit iniciar una sèrie d’actes per demanar que s’actuï immediatament per evitar la contínua degradació de can Puig i Cadafalch, que culminaran amb una manifestació. Fa més d’un any que es va començar a denunciar la manca d’actuació en el Casal i en aquest termini ni la propietària, la Sra. Núria Riera i Cunill, ni l’Administració Catalana han fet absolutament res.

Divendres 18 de març a les 20h al Saló de Pedra del Capítol: Conferència, passat, present i futur de Can Puig i Cadafalch.

Dissabte 26 de març a les 13h a la plaça Nova, inici de la manifestació JUNTS DEFENSANT EL PATRIMONI: SALVEM CAN PUIG I CADAFALCH

Ja s’ha adherit al manifest tots els partits polítics amb representació a l’ajuntament d’Argentona i els que es volen presentar a les properes eleccions, així com més de 20 entitats d’Argentona i del Maresme.

També s’ha iniciat una recollida de signatures per tal de trametre-les al molt Honorable President de la Generalitat. Podeu signar en els principals comerços de la vila.

MANIFEST

El magnífic casal modernista situat en la plaça de Vendre de la vila d’Argentona es va començar a transformar el 1897 i finalitzà el 1905, tal i com recorda una ceràmica del pati, i fou la casa d’estiueig de Josep Puig i Cadafalch, arquitecte, polític, historiador, arqueòleg, entre d’altres, i President de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Mancomunitat de Catalunya.

Can Puig i Cadafalch és, conjuntament amb el conjunt parroquial, el monument arquitectònic més important del nucli urbà d’Argentona. Està protegit en qualitat de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 27/07/93 (DOGC 15/09/93), essent la mateixa catalogació que tenen altres edificis modernistes com la casa Ametller, la Pedrera, la Sagrada Família o el parc Güell.

Les ventades de l’hivern de 2010 van produir importants desperfectes a can Puig i Cadafalch, amb la caiguda de molts merlets que van danyar la coberta. El desembre del 2010 es va haver de desmuntar la pèrgola de fusta de la terrassa per risc de caiguda, en el que de moment és el darrer episodi, i segurament no serà l’últim, de la degradació i abandonament que pateix el casal. Les grans humitats que hi ha a l’interior del casal, fruit del mal estat de la coberta, posen en risc la conservació dels rics elements estructurals i decoratius del seu interior (especialment els de guix).

En aquest sentit, les entitats, associacions, formacions polítiques i vilatans a títol particular,

MANIFESTEM:

1.     Que tant els argentonins, que sempre ens hem mostrat molt sensibles envers el Patrimoni Arquitectònic de la vila, com la resta de ciutadans i entitats sotasignants, no admetem la continua degradació que pateix el Casal modernista de Can Puig i Cadafalch d’Argentona sense que la propietat ni l’Administració Catalana hi posin remei.

2.     Que la Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català, en el seu article 21 i 25, esmenta el deure de conservació que tenen els propietaris envers els béns catalogats, i l’article 67 l’obligació de l’Administració Catalana d’executar subsidiàriament aquest deure en cas que la propietat no ho faci, previ requeriment.

Per tot això,

DEMANEM

1.     Que la propietat executi immediatament els treballs necessaris per evitar la degradació del casal i n’assumeixi el seu manteniment periòdic. Aquests treballs han d’incloure, com a mínim, la substitució completa de la coberta del casal i la restitució dels elements que s’han retirat.

2.     Que l’Administració Catalana requereixi amb caràcter urgent i amb termini clar d’execució la realització d’aquests treballs, hi ho executi subsidiàriament si no es realitza d’acord amb la Llei 9/93.

3.     Que es garanteixi la conservació, manteniment i viabilitat del Casal Modernista.

La primera notícia fou publicada el diumenge 13 de febrer a “El Periòdico”. La segona fou publicada pel “Punt” el dilluns 14 de febrer.

Hem de seguir treballant i “pressionant” a fi de què la propietat i l’administració és posin les piles i comencin d’una vegada a refer el casal, començant per restituir la pèrgola al seu lloc.