RUTA JOAN MARAGALL. TARDOR LITERÀRIA

Enguany la Tardor Literària ens portarà a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, seguint la Ruta de Joan Maragall. Es visitarà el monestir de Ripoll, i a Sant Joan el monestir, el pont Vell, la casa Maragall o la plaça Major entre d’altres.

La inscripció pot fer-se fins el 18 d’octubre fent un ingrès bancari.

Per més informació us adjuntem el programa:

Programa sortida
Programa sortida

TARDOR LITERÀRIA 2010. Mirades de dins i de fora

Com es habitual a la tardor, i en la seva X edició, l’octubre comença una nova Tardor Literària a Argentona, enguany sota el títol Mirades de dins i de fora. Totes les sessions seran a les 20h. al Saló de Pedra del Capítol, excepte el 14 d’octubre que es farà al Saló de Plens.

Enguany serà una tardor molt concentrada, que s’iniciarà el proper dijous 7 d’octubre amb el llibre Joan Maragall, carnet de viatge, escrit per Glòria Casals.  Els 160 aniversari del naixement del poeta i l’any vinent el centenari de la seva mort, són una bona oportunitat per recuperar la seva poesia.

El dijous 14 d’octubre ens acompanyarà Albert Sanchez Piñol amb la novela Pandora al Congo. Després de l’èxit de la Pell Freda (2002), aquest llibre ens trasllada a l’època de la colonització i al Congo, on es van assassinar dos aristòcrates anglesos que havien anat a buscar diamants.

El dilluns 18 d’octubre ens acompanyarà en Pius Alibek amb Arrels nòmades, un llibre autobiogràfic, a cavall de la memòria i la novel·la. L’autor, originari del nord de l’Iraq, viu a Barcelona des del 1981.

Finalment el dijous 21 d’octubre la Najat el Hachmi ens presentarà l’ultim patriarca, novel·la guanyadora del premi Ramon Llull del 2008. L’escriptora construeix una faula moderna que barreja tendresa i dramatisme amb molt sentit de l’humor.

Com sempre acabarem la Tardor Literària amb la Ruta Literària, enguany aprofitant l’any Maragall. El dissabte 23 d’octubre ens traslladarem a Sant Joan de les Abadeses i Camprodon, seguint espais molt identificatius en la vida i obra del poeta.

Cartell Tardor Literària

Sortida a Prats de Molló (Vallespir) – 8 maig

El proper dissabte 8 de maig, en el marc de la Tardor Literària del 2009, farem la sortida a Prats de Molló, al Vallespir, que tenim pendent de la tardor passada. Allà, de la mà de Joan Lluís Lluís, resseguirem els indrets de la seva novela El dia de l’ós, i els escenaris on el President Francesc Macià va preparar la revolta de Prats de Molló.

Sortirem amb autocar a les 08:00 de la plaça Nova d’Argentona, i farem una breu parada pel camí per esmorzar. Un cop a Prats de Molló farem la visita al poble i al migdia anirem fins a Molló (el Ripollés) per dinar a l’hotel Calitxó. Havent dinat tornarem a Argentona, on està previst arribar-hi cap a les 20:00h.

El preu de la sortida, que inclou el viatge, el guiatge i el dinar, costa 40€ (35€ pels socis del CEA). Per inscriure’s cal un ingrés al compte 2042 0050 37 3300014673 de Caixa Laietana, indicant el nom dels inscrits. Posteriorment s’ha de confirmar al telèfon 607841648 o bé al correu electrònic ceargentoninsjc@yahoo.es, on també es pot demanar més informació. El termini d’inscripció finalitza el dilluns 3 de maig.

TARDOR LITERÀRIA. El dia de l’ós de Joan Lluís

Arriba mitja hora abans de l’acte a la vila. S’adhereix a l’homenatge al president Companys a la Plaça Nova. Jo també hi sóc, però no ens veiem, hi ha una trentena de persones. De fet, no me l’imagino entre el públic. Ens trobem, després, davant l’ajuntament i anem a prendre dos cacaolats, naturals. Parlem del col·loqui sobre la novel·la i de la prevista ruta literària per Prats en la qual ell també està previst que hi col·labori.

A l’hora de començar em demana per estar dret. El presento i el deixo sol davant el perill literari argentoní. S’engresca sol. Parla de la gènesi de la novel·la però deixa anar que està disposat a respondre qualsevol pregunta que faci referència a l’anomalia dels del nord. Afirma que cada novel·la, i la seva també, és diferent per cada lector, és a dir: tants lectors, tantes novel·les. El dia de l’ós va ser fruit d’una estada de Lluís a Prats de Molló com a objector de consciència a l’exèrcit francès: escombrar carrers, rasclejar tombes, treure la pols dels fanals… Fou llavors que conegué a fons el poble i la seva gent. I el mite llegendari de la festa carnavalesca de l’ós.

Aclareix que la desubicació temporal de l’acció novel·lesca va ser desitjada perquè buscava explicar amb una al·legoria un estat de submissió que dura de fa tres-cents anys. De fet, alguna intervenció del públic es fa en aquest sentit: que desorienta el fet que surtin els llums d’oli, que els soldats francesos s’allotgin per les cases i que les forces vives de Prats vulguin comprovar la virginitat de Bernadette.

Bernadette és una dona que assumeix la bogeria de sa mare i en rebre tot el pes de la repressió, l’oficial, francesa, i la de la gent del poble que encara viuen ni que sigui mentalment l’esquizofrènia de ser catalans i francesos en mesures diferents, en general, sempre a favor d’aquesta darrera identificació. 

Tanmateix, Lluís no volia fer una obra de tesi i militant. Per això un cop tenia la idea i l’havia començada a plasmar sobre paper, va decidir que obriria un parèntesi i escriuria un pamflet. Tota la mala baba antifrancesa la va fer destil·lar a Converses amb el meu gos sobre França i els francesos. Un cop acabat, va poder reprendre El dia de l’os pensant només en fer literatura. La personalitat ruda de la mare, la tancada i frustrada del pare; la de la Bernadette que, venint de Barcelona, troba un tros del país, Prats, en un estat de submissió esfereïdora; la d’en Bernat, mesell doblament, a la dona i als francesos… Les escenes de la mare al bosc amb la destral marcant arbres i delimitant el territori amb l’orina són de les més reeixides narrativament.

Una novel·la breu però intensa, amb un final obert, el retorn de Bernadette als llocs on la mare furgava per trobar l’ós. Perquè encara és viva la memòria entre els pratencs que el dia que l’ós torni a les muntanyes vallespirenques i s’aparelli amb una noia verge, els francesos marxaran per sempre de les terres catalanes del nord. La novel·la diu, la va escriure una vegada però, després, se l’ha llegida  vint-i-quatre cops i, doncs, a cada nova lectura ha aparegut una novel·la diferent. Però aquestes versions queden per a ús personal o, si se’n conserven els rastres, per a futurs filòlegs que voldran filar prim  sobre una simple al·legoria que abraça tres-cents anys de la nostra història.

De la novel·la passem, a petició d’un dels contertulians, a parlar de la situació lingüística i cultural de la Catalunya del Nord. Arribats a aquest punt, la ironia i el tímid sarcasme de Joan-Lluís Lluís cap als francesos esclata sense contencions. És realista però esperançat, sobretot valorant aquesta nova actitud dels catalans del nord que veuen Catalunya sud com una terra d’oportunitats que no tenen hexàgon endins. Per això, tot que el dialecte rossellonès es perdi, agafen amb decisió  i convenciment el nou model lingüístic de TV3, aquest que els obrirà tantes portes per fer negocis i construir-se un futur. Surten a col·lació, és clar, la Bressola, ràdio Arrels i, sobretot, l’empenta imparable, eufòrica, de l’USAP, el seu equivalent del Barça. És bon senyal que en les celebracions amb banderes catalanes que es fan pels carrers de Perpinyà, les masses de joves que, potser encara no parlen català, cridin exultants: Catalunya. Joan-Lluís confessa que ell també s’hi va barrejar i unia el seu crit a aquest nou clam col·lectiu. Potser el dia de l’os per a tots plegats, no queda tan lluny com ens pensàvem.

 

Llorenç Soldevila

TARDOR LITERÀRIA. Rosa de Foc, de Joan Agut

Dijous 8 d’octubre, 20h., Saló de Pedra del Capítol.

L’any 2009 hem recordat el centenari dels fets coneguts com la Setmana Tràgica, esdeveniment que dona inici a uns anys que a Barcelona vingueren marcats per l’enfrontament entre poderosos i treballadors, entre la patronal i grups anarquistes. “Rosa de Foc” de Joan Agut il·lustra aquest moment. I és aquesta la primera lectura que fou comentada per autor i lectors el passat dia 8 d’octubre, com sempre, al Capítol.

Joan Agut vingué a Argentona per parlar-nos de la fins ara penúltima obra publicada. Però també ens parlà molt d’ell mateix, cosa que difícilment fan els autors, sovint gelosos de mantenir en l’ombra la seva vida privada. Ens comentà l’argument de la novel·la, la història d’un jove de família benestant que perd els seus pares i germanes en el naufragi del Titànic mentre ell sobreviu, intentant després de superar el trauma fer-se un lloc en la Barcelona dels anys 20 mentre viu amb el seu avi a Sant Gervasi, a la Casa de les Alzines.

Com a curiositat dir que Argentona apareix de manera anecdòtica en la trama quan s’esmenta a la dida de l’oncle Daniel: “Pel que feia a la catalanitat de la noia, ha afegit que provenia d’Argentona i que era incapaç d’expressar-se en castellà”. (pàgina 201).

En Joan Agut ens explicà com a voltes la seva vida ha estat una mica “golfa”. Confessà com és ”l’home sense”: sense cotxe, sense càmara fotogràfica i sense ordinador (escriu a mà amb un bolígraf  “Pilot”). De fet es va arribar a “menjar un Mercedes”: dels diners obtinguts de la venda del seu cotxe va viure un any. Just quan es presentava “Rosa de foc” estava a l’hospital recuperant-se d’un atac de cor que con a seqüela ha fet minvar la seva capacitat creativa. Malgrat tot té alguna novel·la a punt. La propera veurà la llum al llarg del 2010. També està escrivint una novel·la autobiogràfica: allò que no recorda, s’ho inventa.

En definitiva, vida i obra de Joan Agut s’entremesclaren en aquesta primera trobada literària de tardor de manera amena, animant als lectors argentonins a estar pendents de futures publicacions seves o esperonant la lectura de les ja publicades.

Joan Agut i Ma. Josep Castillo
Joan Agut i Ma. Josep Castillo