About Centre d'Estudis Jaume Clavell

En l’assemblea General de Socis del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, celebrada el passat dilluns 4 de juny, es van renovar els càrrecs de la Junta Directiva de l’entitat atès que caducaven després d’haver estat escollits quatre anys endarrera.

La Junta Directiva proposada en l’Assemblea fou escollida per unanimitat. Repeteixen en el càrrec el President Enric Subiñà, que ja porta 8 anys en el càrrec, el Vicepresident Llorenç Soldevila, el Tresorer Jordi Pinart i la Secretària Ma. Josep Castillo. També renoven els càrrecs els següents vocals:

Francesc Villà – Revista / Oriol Bassa – Natura / Bernat Calvo – Patrimoni / Margarida Colomer – Història / Mike Gavin – Fotografia i Rosa Vila – Lletres.

S’incorporen a la Junta Directiva els següents vocals:

Albert Palaudàries – Fotografia / Montserrat Rodó i Glòria Farrés – Lletres

Va causar baixa de la Junta, a petició pròpia, el vocal Josep Lladó.

Aquest mandat és per quatre anys, fins el maig de 2022.

El proper dilluns 16 d’abril, a les 7 de la tarda al Saló de Pedra (Argentona), dins dels actes de Sant Jordi, es farà la conferència “Pompeu Fabra: refer la llengua, retrobar el país”, a càrrec del Dr. Jordi Ginebra, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i comissari de l’any Fabra a Catalunya, per commemorar el 150è aniversari del seu naixement.

La presentació anirà a càrrec del Dr. Llorenç Soldevila.

El proper dimecres 15 de noviembre el CEAJC, amb la col.laboració de la CCEPC, oferirà la conferencia de la Dra. Rosa Congost, de la UdG, sota el títol de “els homes, la terra i els recursos alimentaris. Una perpectiva histórica”.  Serà a les set de la tarda a la Biblioteca d’Argentona.

La conferenciant ens parlarà de com la terra proporciona, a través de l’agricultura i la ramaderia, la base alimentària de la població humana i aquesta base ha anat canviant al llarg dels segles. Avui, la nostra dieta quotidiana és un reflex de la globalització. Però la mirada històrica que se’ns demana en relació a l’alimentació ha de ser volgudament i expressament, de caràcter local. Per això, una part d’aquesta intervenció, realitzada des de la perspectiva de la història agrària, intentarà  mostrar l’alt  potencial de les monografies de caràcter local per a revisar i replantejar alguns temes aparentment tancats. Algunes dades i alguns dubtes sobre el procés de difusió del conreu i el consum de les patates a Catalunya serviran  per a il·lustrar i reivindicar  la necessitat de canviar alguns tòpic historiogràfics sobre el tema de l’alimentació.

Un any més ja tenim totalment perfilada la Tardor Literària del 2017, que es farà els dijous 5, 19 i 26 d’octubre i el 2 de novembre.

Enguany s’han escollit tres autores d’origen estranger amb una novel.la escrita en català i un autor també estranger que escriu sovint en català malgrat que la novel.la escollida, la darrera publicada, ho va fer en castellà.

Com els darrers anys es faran les sessions a la Biblioteca d’Argentona, a dos quarts de 8 del vespre.

Paral.lelament es tornaran a fer les lectures a la Terrassa de la Rectoria, que tan bona acollida va tenir l’any passat. Enguany es faran els dissabtes 7, 21 i 28, a les 12 del migdia.

El dimecres 5 de juliol, a dos quarts de vuit del vespre a la biblioteca municipal, es presentarà el llibre “Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria”, de Jaume Lladó i Font. L’acte, organitzat pel Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell i amb la col·laboració de la biblioteca i de l’Ajuntament d’Argentona, comptarà amb la presència del Dr. Joaquim Garcia i Rosselló, arqueòleg municipal de Mataró i membre  del Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, editors del llibre.

Jaume Lladó, argentoní, és un important activista cultural, fundador a mitjans del segle XX de la Secció Històrico-Arqueològica del Museu Municipal de Mataró presidida per Marià Ribas,  restaurador de Sant Martí de Mata i de Sant Cristòfor de Cabrils i impulsor de la protecció del poblat ibèric de Burriac. El 1958 marxa a l’exili a Prepinyà, on encara resideix. Es membre fundador del Centre d’Estudis Argentonins