CEA.CAT

ADEU A l’ENRIC SERRAS

L’Enric, membre co-fundador de la secció de Lletres del Centre d’Estudis Argentonina, ha mort. Ha mort molt abans del que comptàvem. Se n’ha anat a caminar per unes rutes diferents a les dels GR que havia anat fent i de les que anava recollint historietes que després escriuria. Però aquest cop no les podrà recollir ni publicar.

Han enterrat l’Enric, que és una manera de retornar-lo a la terra, o al mar, dels que suposa que tots en sortim, com el menjar i el vi. Segurament per això no és casualitat que el grup d’escriptura que fèiem amb ell s’anomenés “Vi Ranci”. Un nom de vi que casava perfectament amb el nom d’un grup, aquest a l’altre banda de Parpers, al Vallès (Cardedeu i Llinars) amb qui compartíem cursos i altres experiències literàries, el de “Pasta de Full”.

“Vi Ranci” va sortir un temps després i com a conseqüència del primer taller d’escriptura que es feu al nostre poble, a la Biblioteca i coordinat per l’Assumpta Margenat. Després en vindrien d’altres, ja a l’Altell del Saló de Pedra i sota el mantell del Centre d’Estudis, obert a Mataró i al Vallès.

D’un grup del primer taller, reunits a ca l’Enric al voltant d’un taula molt gran, amb vi ranci, coques i galetes, en va sortir un llibre de contes col•lectiu: “Deu, eren 10 les mentides d’un poble”. Després ens hem anat trobant  cinc o sis dels membres d’aquell nucli inicial, amb l’excusa de treballar els escrits que publicaríem a la darrera pàgina de la revista Fonts, coordinats pel propi Enric, fins que la malaltia ho va fer espaiar. Ara havíem reprès la ronda. Al següent número li tocava a ell, però no hi ha estat a temps.

A l’ultima trobada, ara fa uns mesos, ens va sorprendre amb un escrit sobre la seva pròpia mort . En aquell moment de lucidesa li varem voler treure foc alhora que intímament aplaudirem la  seva valentia i saviesa. Era la saviesa del que sap on i com està. És l’escrit que hi ha al recordatori de l’enterrament. El seu darrer escrit amb el grup. Un comiat amb cara de dona guapa.

Enric, seguirem escrivint i t’ho anirem enviant, siguis on siguis, perquè ens ho critiquis.

Ho vols?

Rosa Vila, membre de la Secció de Lletres.
Argentona, 20.04.09

Trackback URI | Comments RSS