COMENCEN LES EXCAVACIONS DE CAN SARRIERA

La instància presentada davant la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat va tenir el seu resultat. A finals del mes de març, la Direcció General ens va donar la raó i va instat l’ajuntament a fer sondeigs previs en les zones susceptibles d’haver-hi restes arqueològiques, que si fossin positius, provocarien una intervenció arqueològica en extensió o bé un seguiment arqueològic, depenent de la importància dels mateixos.
Aquests sondeigs es van fer durant la setmana posterior a Setmana Santa, i se’n van fer dos al carrer Torres i Bages, buscant les restes de l’antic cementiri, i tres en l’àmbit de la plaça de Vendre, en referència a can Sarriera.

Els sondeig del carrer Torres i Bages no van tenir cap resultat positiu, no així el sondeig fet al davant del barri de can Puig i Cadafalch, que va posar al descobert l’angle NW de can Sarriera.
El divendres 17 d’abril va venir l’arqueòleg territorial, el Sr. Antoni Caballé, el qual va decidir que havent aparegut els fonaments del casal, es posés al descobert tot el perímetre del mur de can Sarriera en l’espai afectat per les obres, i que posteriorment s’excavés el seu interior. Esperem que aquesta excavació permeti recuperar restes ceràmiques o d’utillatge que ens permetin datar la construcció de l’edifici, que està documentat com a mínim des del segle XIV.

De moment ja han descobert el mur perimetral del casal, i es comencen a fer sondeigs al seu interior.
Pel què fa a l’àmbit de la plaça de l’Església, on s’actuarà poc, va demanar que si apareixia qualsevol esquelet es fes l’excavació completa de l’enterrament. Tot i això, no creiem que en la zona afectada per les obres d’aquest sector apareixin gaires enterraments.
Adjuntem una fotografia on ens podem fer una idea de la magnificiència del casal, i un plànol d’inicis del segle XIX on es veu can Sarriera i part del nucli antic.

CAN SARRIERA
CAN SARRIERA

En aquesta foto es pot veure can Sarriera, amb les fortificacions (garites de vigilància) i les seves grans dimensions.
 
 
 

En aquest plànol, d’inicis del segle XIX, es pot veure can Sarriera.

 

 

MUR

En aquesta imatge, presa el dia 28, es pot veure el mur de tramuntana de Can Sarriera.

 

 

CUP

Aquí es visible el bon aparell del mur exterior. Una claveguera talla el mur, i s’entreveu l’angle de l’antic cup del celler.

CONVOCATORIA D’ASSEMBLEA DE SOCIS

En nom del president del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, Llorenç Soldevila, us convoquem a la propera Assemblea General de Socis que tindrà lloc dimarts, dia 12 de maig de 2009, a les nou del vespre, a sala de reunions de la Casa Gòtica (Plaça de l’Església, 4).

Ordre del dia:

– Lectura de l’acta anterior.

– Estat de comptes.

– Balanç de les activitats de l’any 2008.

– Renovació de la Junta de l’entitat.

– Revisió dels Estatuts de l’entitat

– Activitats pel 2009.

– Distincions com a socis de mèrit i socis d’honor.

– Precs i preguntes.

Argentona, abril de 2009


EL CEA PRESENTA AL·LEGACIONS AL PROJECTE DEL CARRER GRAN.

La Secció de Patrimoni del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell va presentar, el passat 6 de febrer, una al•legació al projecte d’urbanització del carrer Gran, la plaça de Vendre i el carrer Torras i Bages de la vila d’Argentona.

En l’esmentada al•legació demanàvem que es fes una intervenció arqueològica extensiva pel que fa a una part de l’espai de la plaça de Vendre i del lateral de la façana de l’església, i prospeccions prèvies per part d’arqueòlegs en el tram del carrer Torras i Bages.

El motiu d’aquestes demandes era que antigament, en el bell mig de la plaça de Vendre, hi havia hagut un casal gòtic conegut com a can Sarriera que, a finals del segle XIX i durant el XX, es va denominar can Baixeres, que fou enderrocat entre finals del 1937 i principis de 1938, tot i que estem gairebé convençuts que hi resten els fonaments. També està documentat l’antic cementiri que es trobava a tramuntana de l’actual església parroquial i que ocupava l’espai on avui hi ha les edificacions de la part de llevant del carrer Torras i Bages, i que fou amortitzat a mitjan del segle XIX.

L’ajuntament va desestimar les al•legacions, en data 16 de febrer, objectant que la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat ja els havia alertat que haurien de fer un control arqueològic dels moviments de terres d’acord amb el que estableix la llei 9/1993, atesa la proximitat del solar a les restes arqueològiques localitzades a la finca de cal Guardià / can Doro.

Òbviament Patrimoni desconeixia l’existència de Can Sarriera, motiu pel qual no van alertar d’aquest fet.

Can Sarriera era un magnífic exemplar de casa forta, segurament amb quatre cóssos perpendiculars a la façana, i dos de perpendiculars al darrera, que deurien fer funcions de celler. Tenia dues plantes d’alçada i era de planta quadrada, amb aproximadament 25 metres per paret.  En les dues cantonades de la paret de tramuntana tenia garites de vigilància, Aquest casal havia estat durant segles de la família Argentona, cavallers ciutadans de Barcelona i senyors jurisdiccionals de la vila. Els va succeir Joan Sarriera a finals del segle XV, d’origen gironí, que era el Batlle General de Catalunya.

El 1609 feren reformes en el casal, encarregades per Magdalena Sarriera al mestre de cases de Mataró Joan Salvador. El darrer hereu dels Sarriera, Ramon de Sarriera de Gurb Pinós i de Cruells, comte de Solterra, va establir el casal el 1866 a Joan Baptista Baixeres, un fill del qual  el qual el va arrendar el 1886 al Fomento Argentonés. Després de diferents canvis de propietat, s’enderrocà el 1938 i el solar fou comprat per l’ajuntament el 1949.

La instància també es va present at a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat, en data 10 de febrer, que acabarà dictaminant si s’ha de fer o no la intervenció arqueològica.

Acompanya la notícia una postal d’inicis del segle XX, de l’editorial Casabella, on s’observa perfectament l’angle NW de can Sarriera, just al davant de Can Puig i Cadafalch. El plànol, de finals del segle XIX, mostra l’espai de la plaça de Vendre amb can Sarriera al bell mig.

Centre d'Estudis Argentonins.

Centre d'Estudis Argentonins

PRESENTACIÓ DELS LLIBRES SOBRE JOAN PEIRÓ

PRESENTACIÓ DELS LLIBRES:

  • MEMÒRIA DE JOAN PEIRÓ I BELIS
  • JOAN PEIRÓ, AFUSELLAT

Amb la presència dels seus autors:
Pere Gabriel, Josep Puig Pla, Maria Salicrú-Maltas i Josep Poca (que ha tingut cura del llibre de Josep Benet).

També assistiran Guillermina i Mercè Peiró, filles de Joan Peiró, i Florència Ventura, vídua de Josep Benet.

La presentació anirà a càrrec de Margarida Colomer, historiadora i membre del Centre d’Estudis Argentonins.

ARGENTONA – El Capítol (Saló de Pedra), 29 d’abril a les 20:00h.

Centre d'Estudis Argentonins.Centre d'Estudis Argentonins.

Amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Argentona

ADEU A l’ENRIC SERRAS

ADEU A l’ENRIC SERRAS

L’Enric, membre co-fundador de la secció de Lletres del Centre d’Estudis Argentonina, ha mort. Ha mort molt abans del que comptàvem. Se n’ha anat a caminar per unes rutes diferents a les dels GR que havia anat fent i de les que anava recollint historietes que després escriuria. Però aquest cop no les podrà recollir ni publicar.

Han enterrat l’Enric, que és una manera de retornar-lo a la terra, o al mar, dels que suposa que tots en sortim, com el menjar i el vi. Segurament per això no és casualitat que el grup d’escriptura que fèiem amb ell s’anomenés “Vi Ranci”. Un nom de vi que casava perfectament amb el nom d’un grup, aquest a l’altre banda de Parpers, al Vallès (Cardedeu i Llinars) amb qui compartíem cursos i altres experiències literàries, el de “Pasta de Full”.

Vi Ranci” va sortir un temps després i com a conseqüència del primer taller d’escriptura que es feu al nostre poble, a la Biblioteca i coordinat per l’Assumpta Margenat. Després en vindrien d’altres, ja a l’Altell del Saló de Pedra i sota el mantell del Centre d’Estudis, obert a Mataró i al Vallès.

D’un grup del primer taller, reunits a ca l’Enric al voltant d’un taula molt gran, amb vi ranci, coques i galetes, en va sortir un llibre de contes col•lectiu: “Deu, eren 10 les mentides d’un poble”. Després ens hem anat trobant  cinc o sis dels membres d’aquell nucli inicial, amb l’excusa de treballar els escrits que publicaríem a la darrera pàgina de la revista Fonts, coordinats pel propi Enric, fins que la malaltia ho va fer espaiar. Ara havíem reprès la ronda. Al següent número li tocava a ell, però no hi ha estat a temps.

A l’ultima trobada, ara fa uns mesos, ens va sorprendre amb un escrit sobre la seva pròpia mort . En aquell moment de lucidesa li varem voler treure foc alhora que intímament aplaudirem la  seva valentia i saviesa. Era la saviesa del que sap on i com està. És l’escrit que hi ha al recordatori de l’enterrament. El seu darrer escrit amb el grup. Un comiat amb cara de dona guapa.

Enric, seguirem escrivint i t’ho anirem enviant, siguis on siguis, perquè ens ho critiquis.

Ho vols?

Rosa Vila, membre de la Secció de Lletres.
Argentona, 20.04.09